MARC TEÒRIC

Exclusió social:

El fenomen de l'exclusió social és un fenomen molt comú avui en dia, que es caracteritza per la presència de grups de persones que, com que no tenen els mitjans de comunicació o recursos per a sostenir-se per si mateix, cauen fora del sistema i passen a viure en la indigència o màxima pobresa. L'exclusió social és una dura realitat en la major part de la societat i països del món, i en representar un fracàs de les polítiques governamentals, normalment és ocultada o dissimulada en els registres oficials a fi que l'impacte que ella generi sobre el polític de torn no sigui tan gran.

L'exclusió social es relaciona de manera directa amb la de marginació, ja que ambdues suposen que les persones que sofreixen tal situació són deixades de costat per la resta de la societat. Les causes que poden generar exclusió social en un o diversos grups d'una societat són diverses i en general impliquen situacions de desigualtat i deterioració de llarga data o que no han estat favorablement solucionades amb el temps. Generalment, les crisis econòmiques que no es resolen del tot permeten que cada vegada més persones caiguin en aquesta situació en comptes de limitar el nombre.

Una de les característiques principals de l'exclusió social és justament que impedeix que grups més o menys importants de persones no es puguin integrar tan social com a laboralment o culturalment a la resta de la societat. Així, queden per fora de totes les manifestacions que s'estableixen sota els paràmetres de 'normalitat' i han de buscar els seus propis mitjans o recursos per subsistir no només econòmica sinó també social i culturalment. A pesar que també podria ser entesa en aquest sentit, l'exclusió social no se sol utilitzar com a concepte per fer referència a grups socials segregats per raons ètniques o polítiques.

Les Narcosales:

Les sales de venopunció, dites narcosales, són els espais on les persones amb addiccions poden consumir heroïna o la droga que portin a sobre amb una supervisió sanitària. Els usuaris també poden aprofitar i prendre's un cafè calent, canviar xeringues usades per altres de noves, curar-se algunes ferides i parlar amb els educadors. També poden iniciar un tractament.
La sola existència de les sales de venopunció és difícil de pair, perquè comporta reconèixer que entre la societat hi ha persones que es punxen, que es droguen i perquè entre els veïns existeix la por que puguin atraure els traficants. Tan potents són aquests arguments, que són pocs els països de tot el món que tenen sales de venopunció. A l'Estat només n'hi ha a Bilbao, ja que Madrid també en tenia però va decidir tancar-les. Per contra, l'experiència demostra que, almenys a Barcelona, són un equipament necessari per diferents motius: redueixen els riscos dels drogoaddictes de patir una sobredosi; faciliten l'intercanvi de xeringues de manera que ja no se'n veuen pels carrers i disminueixen les malalties i, sobretot, són necessaris perquè faciliten el primer contacte amb els educadors, que són la possible porta de sortida de l'infern que viuen els addictes a la droga.