miércoles, 11 de enero de 2017

NARCOSALES 24H

En aquest article, podem trobar que hi ha diferències entre les opinions sobre l'obertura de les narcosales fins hi tot de nit.
Per una banda, podría ser quelcom postiu per als usuaris d'aquestes ja que hi podran accedir quan ho necessitin i no estar al carrer. Per un altra banda, es preveu que això serà massa complicat en el sentit del temps i els recurssos necessaris per portar-ho a terme. a més també parlan de traslladar la narcosala a un altre indret pero en aquest hi ha una escola i els veins estan en contra. Tu que en penses d'aquest article?
Salutacions
http://societat.e-noticies.cat/narcosales-obertes-les-24-hores-101382.html


lunes, 9 de enero de 2017

Las 'narcosalas' de Barcelona reducen un 77% las jeringuillas abandonadas en la calle

Bones a tots/es

Aquí us deixo un enllaç del diari la vanguardia sobre la noticia de l'impacte de la reducció de xeringues des de l'obertura de la narcosala. He pensat que és interessant ja que ha suposat un alt número de reducció de xeringues fins arribar a un 77%. Això en la meva opinió es tracta d'una noticia positiva,  així doncs espero les els vostres comentaris sobre aquesta noticia i que com sempre, aprengueu més sobre aquest  tipus de recursos que podem trobar a peu de carrer i que en moltes ocasions al principi són recursos que causen polèmica i controvèrsia entre els seus veïns. esperem que sigui del vostre interes i que comenteu. Moltes gràcies per seguir-nos, ens trobem en el pròxim post.
Un salut!
http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20130815/54378577654/narcosalas-reducen-jeringuillas-calle.html


domingo, 8 de enero de 2017

El Ayuntamiento abrirá narcosalas en todos los distritos de Barcelona


El Ayuntamiento abrirá narcosalas en todos los distritos de Barcelona


El Consistorio planifica para 2014 los centros del Eixample, Gràcia y Les Corts

JOSEP GARRIGA | ANNA FLOTATS Barcelona - 25 MAR 2010

Esta vez no ha hecho falta un referéndum, como en la Diagonal, para considerar la opinión de los barceloneses. El Ayuntamiento y el Departamento de Salud se han decidido a que cada distrito de la ciudad disponga de un centro de atención a toxicómanos y descentralizar así unos servicios que, para molestia y enfado de los vecinos, concentraban Ciutat Vella y Vall d'Hebron. A las tres salas de venopunción asistida o narcosalas ya en funcionamiento, se abrirán antes de final de año otras cinco en Ciutat Vella, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi y Sant Andreu. Para una segunda tanda, siempre en función de las "necesidades", se incorporarán otras en Nou Barris (2011) y en el Eixample, Gràcia y Les Corts (2014). En total, Barcelona dispondrá de 14 narcosalas, según las previsiones del plan de atención a la drogodependencia 2010-2014. 

Ciutat Vella y Sant Martí, los únicos barrios que tendrán dos narcosalas

Salud integra la atención a los toxicómanos en la red pública sanitaria 

Las asociaciones de vecinos de Ciutat Vella hace tiempo que exigían una descentralización de los servicios sociosanitarios municipales, que creían excesivamente concentrados en el distrito. Ayer recibieron dos excelentes noticias: el nuevo plan de
page1image3464
usos del barrio, que frena la construcción de nuevos comedores sociales en El Raval, y la ubicación de nuevas narcosalas en otros puntos de la ciudad.

Conscientes del rechazo que entre la ciudadanía despiertan este tipo de instalaciones, ayer la consejera de Salud, Marina Geli, y el primer teniente de alcalde del Ayuntamiento, Carles Martí, anduvieron con tiento a la hora de presentar el nuevo plan de atención a los toxicómanos y el mapa de reparto de los centros. Las narcosalas no serán sólo habitáculos de venopunción asistida, sino que formarán parte de una red de centros de atención integral a los toxicómanos y tratarán, además, todo tipo de adicciones. Para disipar posibles protestas, alguno de estos centros estará ubicado en instalaciones hospitalarias como Vall d'Hebron, Sant Pau y el Clínico, y otras en ambulatorios públicos. De esta manera, además de la propia toxicomanía, podrán tratarse otras patologías derivadas de estas adicciones con equipos multidisciplinares de médicos, psicólogos, enfermeros, terapeutas, educadores y trabajadores sociales. El objetivo es integrar las adicciones en la red pública sanitaria de Barcelona. Una integración que también pretende acabar con el recelo de los regidores de cada uno de los distritos cada vez que el plan de drogas apuntaba la necesidad de acercar los recursos a los usuarios. De hecho, eso -y la presión de la oposición municipal- hizo saltar por los aires el anterior plan de drogas.
Generalitat y Ayuntamiento han encontrado una nueva definición, un tanto eufemística, para las narcosalas. A partir de ahora se denominarán "centros de reducción de daños" y dispondrán de programas de prevención de sobredosis, educación sexual, detección y control de enfermedades infectocontagiosas, además de intercambio de jeringuillas y la propia sala de venopunción supervisada. En otros centros también se proporcionará ayuda asistencial (comedor, duchas, vestimenta y apoyo administrativo para la obtención de ayudas públicas) a personas con riesgo de exclusión social. 
Barcelona dispondrá en el horizonte de 2014 de un total de 14 narcosalas distribuidas por la decena de distritos de la ciudad. Algunos de ellos, como Ciutat Vella y Sant Martí, albergarán más de una. No obstante, el Ayuntamiento y la Generalitat reconocen que distritos como el de Ciutat Vella han pagado un precio bastante alto y que ahora se impone el equilibrio territorial. "El nuevo mapa descongestiona y descentraliza el peso de esta centralidad excesiva de Ciutat Vella", admitió Carles Martí.
Este nuevo modelo asistencial presenta como novedad la inclusión de la salud mental en los programas de tratamiento porque, como apuntó Marina Geli, "las adicciones son trastornos mentales". "Sufrir un trastorno mental no relacionado con drogas aumenta la probabilidad de sufrir adicciones y al revés", señaló.
Según datos del Ayuntamiento de Barcelona, durante el pasado año los centros de reducción de daños asistieron a 5.394 adictos activos, de los cuales el 51% lo eran al consumo de heroína y el 38% al de cocaína, ambas sustancias inyectadas. Mientras que la tasa de adicción a la heroína ha disminuido considerablemente en los últimos años, la de la cocaína mantiene un crecimiento paulatino y la del alcohol se ha disparado en la última década.

* Este articulo apareció en la edición impresa del Jueves, 25 de marzo de 2010 



Os dejamos esta noticia, es desde hace unos años atrás pero creemos que es muy interesante, ya que nos comenta de la implantación de las Narcosalas en todos los distritos de Barcelona, es verdad?.. 

viernes, 6 de enero de 2017

Narcosales obertes les 24 hores.

La primera sala de venipunció de Barcelona es va obrir l'any 2004, no sense polèmica. La seva obertura va venir condicionada pel tancament del poblat de Can Tunis, que va quedar engolit per l'ampliació del Port de Barcelona. Can Tunis s'havia convertit en un important mercat d'heroïna i, com que estava entre el Port i la ronda litoral, quedava al marge de la ciutat i això va provocar la poca implicació dels polítics. Quan es va enderrocar Can Tunis, els traficants i els consumidors van tornar a la ciutat, i els barcelonins van reviure una realitat que semblava superada, com la d'heroïnòmans punxant-se enmig d'un parc.

El primer pas de l'Ajuntament, promogut per l'aleshores tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Imma Mayol (ICV-EUiA) i presidenta de l'Agència de Salut Pública, va ser obrir la sala de venipunció de Baluard, a Drassanes, ja que Ciutat Vella era el districte que més havia notat el retorn dels consumidors. L'altre districte més afectat era Nou Barris, però el seu regidor i també tinent d'alcalde, José Ignacio Cuervo, es va oposar frontalment a què es pogués obrir un equipament d'aquestes característiques al seu territori. Els veïns, animats a vegades pels partits de l'oposició (CiU i PP), es van oposar a l'equipament i van dificultar molt la tasca d'Imma Mayol, que va haver de destinar molts esforços per convèncer al PSC (el soci de govern) que aquesta era la millor opció.

Finalment, després de manifestacions veïnals i tensions internes entre l'equip de govern, es va trobar una solució que va satisfer fins i tot a José Cuervo, metge de formació: obrir sales de venipunció a tots els districtes, per evitar l'efecte crida que es temien els veïns i incorporar aquests espais en equipaments sanitaris. Un dels primers districtes a seguir l'exemple va ser el d'Horta-Guinardó (governat per ICV) que va obrir una sala de venipunció en un mòdul prefabricat davant de l'Hospital de la Vall d'Hebron. Els veïns, per protestar contra l'equipament perquè es temien que atrauria els camells, van estar més d'un any tallant cada setmana el trànsit de la ronda de Dalt. Però després de la tempesta va arribar la calma. I amb el silenci es va avançar molt.
Tots els partits van pactar un Pla de Drogues a mitjà termini, que encara s'està desplegant, i com en el tema de la immigració, es van comprometre a no fer partidisme i avantposar sempre l'acord per solucionar un problema que afecta moltes famílies en lloc de posar bastons a les rodes a canvi d'un titular, com passa a vegades en política.

"El pla continua. Ens l'hem fet nostre", va assegurar la delegada de Salut de l'Ajuntament, Cristina Iniesta en una recent roda de premsa. La tinent d'alcalde Maite Fandos va confirmar que, tot i el canvi de govern, s'han continuat desplegant l'acord sobre drogues i durant aquest mandat, sense fer soroll, s'han anat obrint noves sales de venipunció, integrades dins d'equipaments sanitaris a Sants, Sarrià, Sant Martí i pròximament se n'obrirà un a Nou Barris i es traslladarà el de Drassanes que, tot i una recent ampliació, ha quedat petit i encara no està vinculat a cap centre sanitari. L'aprovació del nou pla, seguiment de l'anterior, està prevista pel ple municipal del mes de setembre.

"Hem anat aprenent"

lunes, 2 de enero de 2017

QÜESTIONARI


A continuació us deixem l'enllaç que us duu a un qüestionari a través del qual coneixerem les vostres opinions al respecte de les Narcosales. 
El qüestionari és totalment anònim. 
Moltes gràcies!!


Qüestionari

Les entitats i el Govern català comparteixen el balanç positiu de la xarxa d'atenció a drogodependents

"La xarxa catalana és la millor d'Espanya", diu Felisa Pérez, presidenta de la Federació Catalana d'Ajuda al Drogodependent (FCD). La líder sectorial considera que això es deu al fet que des d'un principi el teixit d'entitats i les Administracions s'han articulat. "Encara funciona el Consell de Drogues de Barcelona, que va començar en 1985", exemplifica.

A continuació us adjunto una notícia perquè pugueu llegir-la. Fes clic aquí.